Ramón Cotarelo es burla dels enemics dels catalans al seu bloc "Palinuro"

Entrada anterior: Espanya i la Unió Europea dos dictadures encobertes?

Llegiu aquí, si's plau, una entrada, irònica i aclaridora, de Ramón Cotarelo al seu bloc, "Palinuro" 17/9/15 (de la traducció sóc l'únic responsable):

"Vallamos por partes, catalanes":

"Per descomptat, els mandataris estrangers han resultat uns fofos, indecisos i porucs. Ni Merkel, ni Cameron ni Obama han estat capaços de defensar la unitat d'Espanya amb la decisió i claredat que aquesta nació mereix per ser la més antiga que van veure els segles, ja implantada al paleolític, d'on alguns diuen que no ha sortit. Aquests estrangers, covards sens dubte, pensen que la secessió catalana és un assumpte intern espanyol, la qual cosa no té lògica perquè, si és secessió, per força no pot ser intern sinó que es convertirà en extern. Un embolic."

"Per fortuna, la vicepresidenta del govern, primer esglaó d'aquest en què comença la vida racional, ja que no sembla haver-la en el superior, és clara i rotunda. Ja poden tots els catalans, sense faltar-ne un, ni els que estiguin de baixa, votar per la independència de la seva terra. Per sobre de la seva voluntat hi ha la llei que la impedeix. Punt. No hi ha més que parlar: la secessió és il·legal i el govern farà complir la llei. Com? Doncs enviant els magistrats del Tribunal Constitucional, convertits en claudàtors ["corchetes"] per obra d'una reforma exprés de la norma que regula aquest alt òrgan, votada únicament per la majoria absoluta de diputats del PP, un partit al qual el jutge té a la banqueta perquè més sembla una banda de lladres. I sense cap consens al Parlament. Ni falta que fa. Ni el consens ni el Parlament."

"Si els civils, com sol passar, no resulten convincents perquè són fluixos, aquí hi ha els militars, disposats a complir el seu deure de garantir el que diu l'article 8 de la CE sobre la "integritat territorial" de la pàtria. I, amb els militars, una màniga de energumens a les xarxes, oferint folrar a hòsties a tots els catalufos i polacos, obstinats en no apreciar l'amor que els espanyols els professen i en voler governar pel seu compte, en lloc de seguir gaudint dels avantatges tradicionals dels esclarits i eficaços governs d'Espanya que han portat el país a les cotes de benestar, prosperitat, justícia, igualtat i cultura que ha arribat i no només en Tordesillas."

"Però no tot a Espanya és dur, arriscat, groller, insultant, amenaçador, cap als catalans. També compta l'estament pensant. Els intel·lectuals que, fins ara, semblaven muts com l'esfinx de Gizeh. Un grup d'ells, gent d'erudició i reflexió pertanyents a la Fundació Alternativas, ha donat a llum un saberut document titulat Catalunya davant la Unió Europea. Les conseqüències jurídiques de la independència, on  es prova fefaentment que la independència catalana és impossible. Que la Fundació Alternativas sigui del PSOE i estigui plena de càrrecs i paniaiguats d'aquest partit és purament circumstancial i irrellevant. L'estudi és tècnic, no ideològic i gens partidista. En absolut. Així el presenta El País, un altre prodigi de periodisme objectiu, sobretot en assumptes catalans."

"¿I què diu el tal estudi? En primer lloc, que la secessió és impossible, perquè és inconstitucional. O sigui, el mateix que diuen la diligent vicepresidenta i els gallards militars. Però suaument, amb bona educació perquè aquests són intel·lectuals amb criteri propi i independència de judici: la secessió catalana és impossible perquè és inconstitucional. Lògicament, l'estudi hauria de acabar aquí. La Constitució és llei de lleis i res que vagi en contra d'ella pot prevaler, sota pena de destruir l'Estat de dret. Fi. L'informe d'aquestes llumeneres constaria d'un foli."

"Però no. Té molts més. Els següents estan dedicats a provar que una Catalunya independent seria una pària internacional, una rodamón col·lectiva, una nau d'empestats amb qui ningú voldria tractes."

"Però si, tot i ser inconstitucional, la secessió de Catalunya es produeix, això vol dir que l'Estat espanyol no té el monopoli de la violència ni és sobirà perquè no pot fer complir les lleis al seu territori. Espanya és un Estat fallit. No sé si els autors de l'informe consideren que potser aquest punt matise la resta de les seues molt objectives conclusions, però no és una bagatel·la, sobretot en un món en què la Realpolitik té més vigència que mai."

"Com Palinuro professa poc respecte per les mistificacions dels funcionaris ideològics, no s'entretindrà en els seus ergotismes, perquè basta, segons la seva opinió, amb alguna objecció a la conclusió més notòria de l'estudi en la seva essència teòrica; és a dir, si Catalunya s'independitza, serà un nou Estat i la seva essència pràctica, doncs, en ser nou Estat, sortirà de tots els organismes internacionals dels quals Espanya sigui part. És jurídicament diàfan, diuen els autors. Doncs sí: Catalunya serà un nou Estat ... i Espanya també, caldrà renegociar els tractats. És clar. Igualment per a Espanya. Per exemple, el més obvi: caldrà recalcular la quantitat d'eurodiputats espanyols."

"I la vessant pràctica? Catalunya fora de tots els organismes internacionals. Fora de l'OMS (Organizació Mundial de la Salut), per exemple, o de la Unió Postal o de l'OMPI (idem Internacional de la Propietat intel·lectual), o de l'OIT (idem Internacional del treball). Però, senyors, ¿estan vostès en el seu seny?"

"De totes maneres, catalans, ja veieu: un veritable embolic. Així que no sigueu necis. És molt millor quedar-se a Espanya, on un jutge, al qual enxampen conduint begut perdut i que no sap escriure, pretén entendre en un assumpte penal en el qual apareixen acusades gents d'un partit que l'ha emparat, protegit i, potser, a través de la Fundació FAES, pagat. Un jutge que, fins fa poc, era magistrat d'un Tribunal Constitucional, presidit per un exmilitant del partit del govern, que va ocultar aquesta dada a la comissió parlamentària que examinava la seva idoneïtat per al càrrec."

"Sí, és molt millor que us quedeu en un país en què un partit que presumptament porta finançant-se il·legalment durant vint anys, guanya les eleccions mentint sobre el seu programa de dalt a baix, del dret i del revés, de la creu a la data i, després té el morro d'anunciar a Twitter que ha complert el 92,5% del programa sense que ningú, absolutament ningú, pregunti si es tracta del fals o de l'altre. Un país governat per un personatge capaç de mentir en seu parlamentària i que també ha estat cobrant sobresous de procedència dubtosa durant els vint anys que, segons sembla, 'no són res'."

"És molt millor que us quedeu en un país en què un personatge vol 'espanyolitzar' als vostres infants i, no aconseguint-ho, se'n va a París amb la seva senyora, tots dos a viure a compte vostre i de tots, després d'haver lliurat de nou l'educació a l'Església catòlica. Un país l'Estat del qual no té confessió però en el qual aquesta Església és un Estat dins de l'Estat i, en moltes coses, per sobre de l'Estat a base de privilegis; en el qual els ministres fien les polítiques públiques a la intercessió de diverses verges (deu ser el que s'anomena la 'nova gestió pública') a les quals, arribat el cas, es condecora pels seus mèrits celestials amb els diners dels contribuents (com si les verges no tingueren els diners celestials a l'abast) i en el qual es fan servir cinc-cents milions d'aquests fons a subvencionar uns espectacles cruels i sagnants definits per les autoritats com 'patrimoni cultural' o qualsevol altra estupidesa."

"Un país en el qual el govern roba els fons de les pensions dels jubilats, explota innoblement als treballadors, els manté a l'atur o els obliga a emigrar; que no garanteix el futur dels joves, ni atén a la població dependent, ni fa justícia a les víctimes de l'anterior dictadura genocida amb la qual els governants actuals tenen molts vincles ideològics i d'interès. Un país en el qual el govern destrueix a consciència l'Estat del benestar, el sistema públic de salut i el de l'educació també pública, alhora que compta amb una legió d'esbirros en els mitjans dedicats a mentir i dir el contrari, pagats també amb els diners dels contribuents, que som tots menys l'Església, la banca i els rics."

"Aquesta gran nació, incapaç de recuperar un penyal al Sud (el qual, segons sembla, no afecta la integritat territorial), en nom dels militars està disposada al que sigui; us respecta i us vol i, perquè us vol, no us deixa decidir pel vostre compte el que més us convinga." Fins aquí, Ramón Cotarelo.

------------------------------
Si us resten forces per continuar llegint, ara teniu l'ocasió d'informar-vos de com Catalunya milloraria políticament i econòmica desprès de la independència, segons el "Comunicat del Col·lectiu Wilson davant de les Eleccions del 27-S".