El poder i la mentida

                              Entrada anterior: El gran festival de la resurrecció i mort de Suàrez

És la mateixa veritat la veritat 
d'Agamèmnon 
i la del seu porquer?

Antonio Machado, a través del seu apòcrif Juan de Mairena, escriu al llibre del mateix nom:

"La verdad es la verdad, dígala Agamenón o su porquero.

Agamenón. - Conforme. 

El porquero. - No me convence". (Juan de Mairena, I).

Aquest apòleg és trampós. No existeix la veritat que podríem dir absoluta, o veritat indubtable, sense fissures, una veritat que siga igual per a tots. No crec que es puga dir honestament: la veritat és la veritat immòbil en sí mateixa, independent de qui l'esmente. Ho sabem i ho expressem amb el refrany castellà que podem llegir al llibre de Ramón de Campoamor, "Doloras y Humoradas": "En este mundo traidor, nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira". Agamèmnon disposa d'un color, el del poder i la riquesa, el de l'interès per mantenir-los i augmentar-los. El porquer ho sospita, perquè se sent afectat, sotmès i empobrit. 

No tots els porquers, però, pensen igual. Hi ha també aquells a qui es referien els joves inconformistes de fa unes dècades, els porquers als quals hom els havia menjat el coco. Ara hi ha més gent del que sembla amb el coco menjat pels Agamèmnons actuals. Si el poble d'ara no tinguera el coco tan rosegat, creieu que toleraria les barbaritats i les destrosses que li estan fent?

Aquests porquers sense coco o amb el coco a mitges, són els que creuen que la veritat és la mateixa, la diga l'Agamèmnon de torn o la diga el porquer, perquè el porquer avui s'ho creu tot, s'ho creu tant que vota i entronitza Agamèmnon, se sacrifica per ell i accepta la pobresa per salvar-lo, bé siga Rajoy, Dolores de Cospedal, la lideresa i el seu substitut Gonzàlez, el Govern valencià, els bancs (Blesa, per exemple, Botin, Rato, i tots aquells, que, imputats, han estat elegits per a càrrecs amb sous siderals). Algú que tinguera el coco sencer creuria que la veritat de tots els Agamèmnons de les nostres desgràcies és la veritat?

Els Agamèmnons de torn, amb l'ajuda dels cocos rosegats, porquers per més senyes, han promulgat i estan promulgant lleis que responen als seus interessos. Desprès els jutges les apliquen als ciutadans que no les han complides, considerats, per això, delinqüents. Serà veritat que el jutge Elpidio Silva ha comés faltes greus per empresonar un facinerós corrupte que ha enganyat i deixat en la misèria innombrables persones honrades? Les faltes d'Elpidio serien, segons Agamèmnon, veritablement (?) faltes, en el sentit que haurien incomplert lleis, però, segons el porquer, són veritables accions virtuoses, perquè castiguen accions permeses per lleis injustes. El delicte està en els autors de la llei i en els que, a l'empar d'ella exploten els ciutadans, no en els que la infringeixen. Aquests són herois de la veritat i la justícia, com Elpidio i Garçon.

Humpty Dumpty ens diu en "Alícia al país de les meravelles":

"--Quan jo empre una paraula --insistí Humpty Dumpty amb un to de veu més aviat desdenyós-- aquesta vol dir el que jo vull que diga..., ni més ni menys.

--La qüestió --insistí Alícia-- és si es pot fer que les paraules signifiquen tantes cosas diferents.

--La qüestió --conclogué Humpty Dumpty-- és saber qui és el que mana..., això és tot".

El significat de les paraules és determinat per l'Agamèmnon que mana (el poder polític, el poder econòmic, el poder religiós, el poder economico-mediàtic i els cervells rosegats per aquests poders), però no pot determinar la veritat d'un porquer que conserve íntegre el coco.

Si tenim futur, aquest està en els porquers amb el coco intacte. Perquè l'arrel del delicte rau sempre en el poder dels Agamèmnons de tota mena, que són com l'escorpí de la faula: menteixen perquè eixa és la seua condició natural.