dissabte, 19 d’abril del 2014

El gran festival de la resurrecció i mort de Suàrez

                                                                      Entrada anterior: La prova PISA i la LOMCE





No sé quina veu secreta em diu que el gran festival de la resurrecció i mort de Suàrez respon a la conveniència de netejar la Santa Transició d'adherències que l'estan amenaçant. Els hereus d'allò "atado y bien atado" estan preocupats per les crítiques que darrerament la debiliten a poc poc. Que si immodèlica transició, que si transició tutelada, que si transició a una democràcia sota l'esperit de la Victòria, que si democràcia de dos partits de centre ("atados y bien atados"), un per cada una de les dos Espanyes, que deixen fora les altres, espanyoles o no; dos partits neoliberals que són pràcticament el mateix, que no s'uneixen per alternar-se en el poder i confondre al personal... Que si feixisme per altres mitjans..; que si el rei ja fa temps que està de sobra, car és (el rei, vull dir) una despulla franquista, una gallina lloca que cova i empara les restes feixistes de la dictadura i que acull amorosament les noves adquisicions neoliberals; que si la corrupció es menja la corona (rei, família i amics); que si hem d'acabar amb el Concordat, que si hem d'acabar amb el catolicisme estatal (per estatal, no per catolicisme: l'Estat ha de ser a-confesional), que si hem d'acabar amb el control eclesiàstic de les lleis i la vida ciutadana, que si hem d'acabar amb el robatori eclesiàstic de bens públics, que si..., que si... 

Estan preocupats els susdits hereus i es xiuxiuegen els uns als altres: "Que se desatan..., que se desatan..., que se estan desatando... Hay que hacer algo...!" Per llegir el que segueix... cliqueu aquí