dissabte, 1 de juny del 2013

Què és el neoliberalisme

Entrada anterior: A la realitat li agrada amagar-se





El deixeble de Margaret Thatcher
mirant el futur

A continuació resumisc un article del professor Vicenç Navarro, basat  en un altre del professor Danny Darling (Universitat de Sheffield), que ratifica les idees que el primer ha publicat en diverses ocasions: 

   ......     .....     .....

En 1945, els super-rics (el 0,01%) de Gran Bretanya rebien 123 voltes més renda que la renda mitjana dels britànics. En 1965, tal diferència s’havia reduït a la meitat (62 voltes). En 1978, l’any que Margaret Thatcher va ser elegida primera ministra, havien obtingut la diferència més petita (28 voltes), gràcies a les polítiques redistributives que s’havien practicat entre el 45 i el 78.

La Thatcher es proposà remeiar la situació. Va debilitar el Partit Laborista dividint-lo. Com? Maquinant la creació del Social Democratic Party, que va complir la seua missió de dividir les esquerres. Però la major victòria la va obtenir quan el Partit Laborista es va convertir en el New Labour o Tercera Via, el qual, un cop va substituir el govern conservador, continuà les mateixes polítiques neoliberals iniciades per aquesta fèrria senyora. Aquestes polítiques neoliberals, juntament amb les del Sr. Reagan en EEUU, constituïen un atac frontal al món del treball i als sindicats.

En 1990, quan Thatcher abandonà el poder, els super-rics (el 0,01%) ingressaven 70 vegades més que la mitjana. Aquestes polítiques van ser continuades pel New Labour de Blair [molt new però poc Labor], de manera que en 2007 el 0,01% havia reeixit a posseir 144 vegades més que la mitjana i el 50% de la població tenien menor renda que en 1983. Avui el 30% de la població viu en habitatges inhabitables i/o insuficients, el 7% està desnodrida per manca d'aliments i una persona de cada tres no disposa de bastants recursos per a escalfar la casa. 
                                    
Vide: "Qué és el neoliberalisme", de Vicenç Navarro

                                       ......     .....     .....

Aleshores podem generalitzar, a partir de les idees i les dades aportades per Darling i Navarro sobre Thatcher, Blair i Gran Bretanya, que el neoliberalisme és una doctrina i una pràctica contra gran part de la població; que la crisi actual no és un accident imprevist, sinó una conseqüència natural dels principis que regeixen el sistema; que estem im
mersos en una guerra, una lluita de classes, una revolució, en la qual els revolucionaris són els super-rics, els rics  i els paniaguados que els envolten, l'obsessió dels quals és girar la truita i acabar amb la més mínima expressió de les polítiques redistributives, sorgides en altres temps per contrarestar l'atracció que el comunisme exercia sobre les masses, quan aquest encara no les havia defraudat. Així, doncs, el neoliberalisme se'ns presenta com la doctrina polític-econòmica pròpia d'un món sense esperança, sense generositat i sense amor. Hom albira un futur en el qual la gent, en lloc de lluitar contra l'explotació, lluitarà contra el veí pel privilegi de ser explotat i poder viure una vida de bestiar per al consum dels amos.


Cristine Lagarde (FMI) i Mario Draghi (BCE),
"Ciutadans per sobre de tota sospita"