L'altre dia va aplegar al meu correu electrònic un article de Carlos Fresneda sobre Zygmunt Bauman, publicat en elmundo.es.
Reproduïsc un paràgraf: "Todo se diluye a nuestro alrededor. Cualquiera diría que la 'modernidad líquida' que vislumbró Zygmunt Bauman se ha convertido en un torrente que todo lo arrastra. No va quedando nada sólido a lo que agarrarse. Y lo que es peor: cualquiera diría que hemos pasado de la fase 'ultralíquida' a la gaseosa. Todo se está haciendo cada vez más etéreo".
Pense, tanmateix, que la "modernitat líquida" i la "ultralíquida" és i no és, perquè allò de no romandre res sòlid on agarrar-se és relatiu. No roman res sòlid en aparença. Però hi ha una cosa que roman ferma, sòlida i resistent, monolítica: el capitalisme, especialment el neoliberal. Tot cau, tot passa. El capitalisme perdura en l'inconscient, com el déu d'Agustí d'Hipona: "més íntim que allò més íntim de mi mateix". És tan íntim que s'ens escapa a la consciència. Està tan a dins que se n'ix. Jaques Lacan bateja aquest fenomen freudià amb el terme: "èxtim". Denota allò tan "ín-tim", que és "èx-tim", perquè no és solament nostre, està dins i fora, ens supera. Podríem posar molts exemples. Per ara, tanmateix, ens basta el que m'interessa posar en relleu: el neoliberalisme. És la causa de tot el que ens passa i no ens n'adonem. Està en tot i no ho notem. Per què tants aturats? Per què tantes reformes laborals? Per què tants desnonaments? Per què tantes privatitzacions? Per què tantes retallades? Per què...? Per la corrupció dels polítics? Per la corrupció dels banquers? Per la corrupció dels empresaris? Per la incompetència dels experts? Pels fraus a Hisenda? Per la fugida de capitals als paradisos? Pels mercats desregulats? Pel Banc Central Europeu? Per la Merkel? Per Zapatero? Per Rajoy? Per l'Església que en lloc d'expulsar el mercaders del temple, els acull i és ella la mercadera, la que comercia? Per l'avarícia dels poderosos? Sí i no. Tots són causes, sí. Però són causes perquè estan dins d'un sistema i el sistema està dins de cada una i de totes (íntim i èxtim) fent-les fer el que fan. És el sistema neoliberal.
Reproduïsc un paràgraf: "Todo se diluye a nuestro alrededor. Cualquiera diría que la 'modernidad líquida' que vislumbró Zygmunt Bauman se ha convertido en un torrente que todo lo arrastra. No va quedando nada sólido a lo que agarrarse. Y lo que es peor: cualquiera diría que hemos pasado de la fase 'ultralíquida' a la gaseosa. Todo se está haciendo cada vez más etéreo".
Pense, tanmateix, que la "modernitat líquida" i la "ultralíquida" és i no és, perquè allò de no romandre res sòlid on agarrar-se és relatiu. No roman res sòlid en aparença. Però hi ha una cosa que roman ferma, sòlida i resistent, monolítica: el capitalisme, especialment el neoliberal. Tot cau, tot passa. El capitalisme perdura en l'inconscient, com el déu d'Agustí d'Hipona: "més íntim que allò més íntim de mi mateix". És tan íntim que s'ens escapa a la consciència. Està tan a dins que se n'ix. Jaques Lacan bateja aquest fenomen freudià amb el terme: "èxtim". Denota allò tan "ín-tim", que és "èx-tim", perquè no és solament nostre, està dins i fora, ens supera. Podríem posar molts exemples. Per ara, tanmateix, ens basta el que m'interessa posar en relleu: el neoliberalisme. És la causa de tot el que ens passa i no ens n'adonem. Està en tot i no ho notem. Per què tants aturats? Per què tantes reformes laborals? Per què tants desnonaments? Per què tantes privatitzacions? Per què tantes retallades? Per què...? Per la corrupció dels polítics? Per la corrupció dels banquers? Per la corrupció dels empresaris? Per la incompetència dels experts? Pels fraus a Hisenda? Per la fugida de capitals als paradisos? Pels mercats desregulats? Pel Banc Central Europeu? Per la Merkel? Per Zapatero? Per Rajoy? Per l'Església que en lloc d'expulsar el mercaders del temple, els acull i és ella la mercadera, la que comercia? Per l'avarícia dels poderosos? Sí i no. Tots són causes, sí. Però són causes perquè estan dins d'un sistema i el sistema està dins de cada una i de totes (íntim i èxtim) fent-les fer el que fan. És el sistema neoliberal.
Canvien els costums, canvien les creences, les religioses, les socials, les polítiques. Però el capitalisme cada dia és més fort en la societat i en les ments dels ciutadans. Amb alegria o amb por, aquí està com un monòlit sagrat que ho presideix tot i ningú s’atreveix a tombar-lo. Potser ningú hi pensa seriosament com la causa del desastre.
El neoliberalisme el portem tan a dins que ens supera i se n'ix sense anar-se'n. Canviem i ell no canvia dins de nosaltres. Provoca la crisi més gran de la història i la gent el busca per a resoldre-la. Perquè la culpa, creiem, la tenen altres, no el sistema.
Més d'una vegada he parlat en aquest bloc de quelcom que ens impedeix conèixer la realitat en sí mateixa; bé siga citant la teoria de Paul Auster, amb la figura de les paraules com pedres d'un mur darrere del qual estaria la realitat; bé siga citant Lewis Carrol (és el poder qui dóna el significat a les paraules), Plató (el mite de la caverna) o Parmènides o la correcció del llenguatge correcte (orto-grafia). Bo, doncs ara us citaré un altre autor: Slavoj Zizec. Slavoj Zizec comentant Lacan. Allò real, diu, és simultàniament la Cosa a la qual no és possible accedir directament i l'obstacle o pantalla que impedeix tal accés directe. Convé recordar que Heràclit deia una cosa pareguda: "A la realitat li agrada amagar-se".
Jo també interprete ara: la Cosa real (el neoliberalisme en aquest cas), causa de les diferents causes de la crisi, a la qual no podem accedir, és l'obstacle o pantalla que ens hi impedeix l'accés directe. El neoliberalisme ens impedeix descobrir que ell és la crisi.
 |
| Tremola: es més íntim que tu mateix. (Si l'església digué: "el liberalismo es pecado", què serà el neoliberalisme?) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada