divendres, 8 de gener del 2016

Religions incruentes

Entrada anterior: L'any nou i la democràcia (¿?) que ve






Zoroastro


Arran de les festes religioses-familiars de desembre (la Nit de Nadal, Nadal, els Reis Mags), he tingut curiositat per saber-ne quelcom més. He acudit, doncs, al llibre de Marvin Harris: "Nuestra especie", "Alianza Editorial".

"En palabras de Ruth Benedict, [diu Marvin Harris], 'La religión fue ante todo una técnica para alcanzar el éxito' " (pag.409), en aquesta vida o en el més enllà.

"El Zoroastrismo, la religión del antiguo Irán, es la primera fe históricamente documentada que no exige derramamiento de sangre" [humana o animal]. Fou fundada pel profeta Zoroastre (Zarathustra) en el segle XI o VI abans del cristianisme (pàg 434). Desprès aparegueren altres confessions religioses, també incruentes, com el "jainisme" i el "budisme".





"Según mis cuentas", assegura Marvin Harris dos pàgines més avant, "el cristianismo fue al menos la quinta religión ética, salvadora de almas y de miras ultramundanas, de cuya aparición en el escenario mundial se tiene conocimiento". Pensa, però, que en els 600 anys que separen Zoroastre de Jesús, "debieron de existir muchos movimientos religiosos similares". I continua més avant: "El cristianismo no sólo guardaba parecido con las cuatro anteriores religiones incruentas de amor y misericordia que conocemos, sino que su relación con el judaísmo es muy parecida a la relación que existía entre esas religiones anteriores y sus predecesoras indoiranias sacrificadoras de animales..." (pags. 436-437). Afirma també M. Harris que, de la mateixa manera que les citades quatre religions creuen en una vida després de la mort, la qual depèn d'allò que hom ha fet en aquesta, també hi creu el cristianisme. I en aquest punt se separa del judaisme, per al qual la recompensa es troba en aquesta vida i afegeix: "...no podemos afirmar que el judaísmo fuera una religión de miras ultramundanas, salvadora de almas..." (pág. 437).

Tot açò fa pensar que el fundador del cristianisme i els seus primers deixebles d'alguna manera van conèixer quelcom d'aquestes religions i van ser influïts per elles. Ho reforça la història dels tres mags, els mags que vingueren d'Orient (de la zona geogràfico-cultural on es practicaven les religions incruentes esmentades, d'alguna de les quals aquests serien sacerdots experts en llurs misteris astronòmics).

Iran (l'antiga Pèrsia), Orient mitjà, zona de guerres històriques, tant com de religions. Ara país de xiítes en conflicte amb els sunnites del DAES. Una caldera bullint que ens amenaça a tots, va ser el bressol de religions incruentes (no sacrificaven animals ni éssers humans en honor de déu), religions de l'amor, de la misericòrdia, del sacrifici personal, de l'esperança en una altra vida desprès de mort. I el cristianisme, una religió amb semblant tarannà, també sotmesa durant els 20 segles d'existència a conflictes interns i externs, a guerres, a divisions, a intransigències polítiques...

Ah les religions, les més pures, les més sublimes, les més humanes i divines, solen estar amenaçades per un corc (el fanatisme) que les rosega per dins, les deforma i les deixa en un estat irrecognoscible! Religions d'amor i de pau esdevenen religions d'odi i de guerra.


El cristianisme,
una religió incruenta?











1 comentari:

Pura Peiró Bertomeu ha dit...

La crítica a les entrades dels Reis d'Orient a les ciutats governades per l'esquerra, per part de la "derechona" mediàtica, no és cruenta però sí interessada i excloent. La dreta catòlica, a Espanya es creu que només ella conserva el potet de les essències de la "tradición".