divendres, 6 de novembre del 2015

La veritable amenaça a la democràcia prové de les forces de l'Estat

Entrada anterior: "Corren de pressa per seguir corrent encara més de pressa"








"...Ja té gràcia que sigui Rajoy, els dos únics escrits coneguts del qual van en contra de la idea d'igualtat de les persones. Té gràcia que s'erigeixi defensor d'un principi del qual abomina. Diu molt sobre la seva honradesa intel·lectual. Però hi ha més: per què el nacionalisme espanyol més pur -PP, PSOE, C's- no ha volgut mai parlar d'un referèndum? Serà perquè, en el fons, com sostenen molts, temen perdre'l? Per descomptat. Però el veritable motiu és anterior: és que un referèndum relativitza els suposats principis de legitimitat del seu ordre polític-jurídic que són els de la revolta feixista del 18 de juliol de 1936". (Vide "Els gestos buits", Ramón Cotarelo a el Món).

Si llancem una mirada al passat, començant pels imperis, les monarquies absolutes, el poder quasi absolut de la noblesa sobre els seus vassalls i/o vilans; passant per les metròpolis i les colònies, les dictadures de dretes i d'esquerres, etc., etc.; el liberalisme dels poderosos econòmics (l'1%, el gran capital, el neoliberalisme...l'aristocràcia econòmica d'un país o del món), etc., constatarem que sempre hi ha hagut els paràsits econòmic-socials que xuclen la sang econòmica i la llibertat política dels ciutadans. Ara tenim la Unió Europea, la qual, en nom de la democràcia, ordena, imposa, retalla, parasita (recordem Grècia, sotmesa dictatorialment per la Troika, tot menyspreant el resultat del referèndum; recordem les ordres de Merkel a Rajoy...; recordem que la Constitució espanyola s'ha modificat -en l'article 135-, per ordre de la UE, sense participació ciutadana. Recordem que eixa modificació ens ha perjudicat molt). 



No oblidem el projecte neoliberal que s'està forjant secretament entre EEUU i la UE, el projecte conegut pel nom de TTIP, un tractat o acord de lliure comerç transatlàntic (hom està forjant un altre entre els països dels dos costats del Pacífic: el TPP, el tractat de de lliure comerç transpacífic). Ja tenim una altra vegada la llibertat dels rics, la llibertat de l'1%. I, en conseqüència, ja tenim, també, la destrucció de la resta: la classe mitja i la classe baixa. Ja tenim, a més a més, la destrucció de l'ecologia mundial. Allò que hem arribat a entendre alguns és que la dreta, el gran capital, els amos del món, quan ens parlen de llibertat estan parlant de dictadura.  Per això, la nostra llibertat significa per a ells revolta, revolució, desordre, car l'ordre per a nosaltres és desordre per a ells i l'ordre per a ells és la nostra explotació. La majoria de la ciutadania no se n'adona, perquè tenim el coco rosegat: ens l'han menjat els nostres explotadors. Hom diu que les lleis, les lleis democràtiques, són la garantia de la democràcia. Però aquí les lleis estan fetes contra l'expressió de la llibertat democràtica de la ciutadania. Els referèndums estan prohibits, el poble no pot modificar la Constitució. Però, si ho ordena la Merkel, el parlament, sense consultar-ho al poble, la modifica immediatament (contra els interessos dels ciutadans, és clar). Aquesta és la raó, segons diu Cotarelo, en la cita de més amunt: "un referèndum relativitza els suposats principis de legitimitat del seu ordre polític-jurídic que són els de la revolta feixista del 18 de juliol de 1936"

Per això crec que seria raonable que Catalunya s'independitzara i es convertira en una democràcia autònoma, aliada amb totes les democràcies autèntiques del món (si per ventura en resten algunes).

------

A continuació una cita de Vicens Navarro:

"En realidad, tal como he señalado en otro artículo (“Expolio nacional o expolio social”, Diario Público, 13.11.11) el gran déficit social de Cataluña se ha acentuado todavía más como resultado de la alianza de CiU con el PP (que fue el partido que se opuso más al Estatut) en las políticas fiscales regresivas, en la reducción de los impuestos que gravan las rentas del capital y rentas superiores, y en la privatización de servicios públicos, además de otras políticas de clara orientación neoliberal. Y ambos, tanto CiU como el PP, han hecho lo opuesto a lo que prometieron. Dijeron mil veces durante la campaña electoral que no recortarían en los servicios públicos como sanidad y educación, donde han recortado más. Ambos están siguiendo políticas para las cuales no hay ningún mandato popular. De ahí que la demanda de un referéndum sobre si la ciudadanía aprueba tales políticas de austeridad sea tan aplicable al gobierno PP como al gobierno CiU". (Vicenç Navarro: ¿qué ocurre en Cataluña y en España?: www.vnavarro.org).



Però, com diu R. Cotarelo més amunt: "Un referèndum relativitza els suposats principis de legitimitat de l'ordre polític-jurídic, que són els de la revolta feixista del 18 de juliol de 1936. En última instància, el sistema (i el poder derivat d'aquest) no venen del poble, com caldria en una democràcia. Estan ja establerts per sempre des del 36-39. Monarquia, unitat d'Espanya, exèrcit, (policia?), etc. estan ja decidits per sempre més. Mut i chitón!. Sols s'accepten canvis per imposicions neoliberals externes.


Mut i chitón!