diumenge, 10 d’agost del 2014

El populismo del PP

                                                                                    Entrada anterior: Les tres meravelles del món




10/1/2010


He llegit en la premsa:
"La número dos del Partido Popular cargó contra los “populismos” que se están dedicando a “agitar banderas de miedo, de hostigación, de rebeldía contra todo lo que sea concordia”, la que produjo la Transición y que a su juicio debe seguir vigente."

"En este contexto, ha advertido de "lo peligroso" que resulta el populismo, "con soluciones mágicas y redenciones inmediatas", así como la demagogia", cuando la gente "sufre una gran resignación" como consecuencia del "drama" del desempleo. Frente a ello ha defendido el trabajo que el PP está llevando a cabo por la recuperación económica y la creación del empleo." 
                                                                ...   ...   ...

El PP, Partido Popular, ataca a "Podemos" acusant-lo de populista, i en este cas, també a tots els partits que critiquen el sistema politic-econòmic del qual ell viu. Jo ja no sé què vol dir popular en el PP i en què es diferencia de populista. No serà que "popular" és un adjectiu publicitari? S'anomenaria popular per a que la gent que es creu poble el vote? Així doncs, podria passar, que, quan un hom va a votar, li pregunte a un altre: "- A quin partit votes? - A quin partit vols que vote? Al popular, home, que és del poble, dels nostres. No vaig a votar a un partit populista, anti-popular, de minories milionaries, a un partit d'aprofitats. A més a més, el Popular és un partit d'esglèsia, que obeeix als bisbes, catòlic, com la majoria de nosaltres, i no pot enganyar-nos, perquè els directius saben que anirien a l'infern".


Jo creia que el partit populista era el Partit Popular. No sabia que popular és una cosa i populista una altra. El Popular és l'únic partit que es diu popular, i és de dretes, neoliberal. Els altres partits es diuen Esquerra Unida, Compromís, Esquerra Republicana, Partit Socialista Espanyol, etc. I, ara, ha aparegut Podemos, que no sé si és un partit. Ningú d'aquests partits es diu popular ni populista. Aleshores per què s'entossudeixen a qualificar el nou nat de populista?

Em dóna la impressió que ara populista és un apel·atiu que està substituint als anteriors, tals com "comunista", "racista", "comunistas, judios y masones" i altres que no recorde. És com els rètols que avisen d'un perill ("Peligro, no tocar"; "Compte, escalons deficients"; o: "Ull!, substància verinosa, mercaderia en mal estat", etc.). Significa que hom aconsella no votar a tal partit, perquè és verinós.

"Se están dedicando, [ens diu Dolores de Cospedal], a agitar banderas de miedo, de hostigación, de rebeldía contra todo lo que sea concordia”. Aquesta senyora acusa determinats partits de demagògia, quan els demagogs són ells, el PP. Què significa, doncs, que Rajoy prometera la solució de la crisi tan bon punt arribaren al poder? No oblidem que prometeren resoldre-la en un tres i no res, tot just guanyades les eleccions. Per què, doncs, no és populista l'esmentada promesa del PP, demagògica per excel·lència, abans de les eleccions generals, si es tractava de solucions màgiques i redencions immediates, tan màgiques i tan immediates que encara estem esperant-les? No us sembla que la Cospedal desvela, en la citada intervenció, el populisme del PP, si hi apliquem el seu criteri?


És popular, o és populista Rajoy quan espolia el treballador dels seus drets laborals, quan li retalla els salaris, les pensions? És popular, o és populista el ministre Fernàndez, quan reprimeix les manifestacions populars (un "popular" antipopular!?). És popular, és populista Gallardón quan fa lleis que posen preu a la justícia, inalcançable, per tant, als treballadors pobres; quan li roba a les dones la propietat del seu cos amb la llei de l'avortament; quan posa tots els entrebancs possibles per a jutjar amb justícia les persones de la seua casta, com la infanta, humil i ignorant, esposa d'Undargarin (model ella d'antigor que no sabe ni recuerda nada, sumisa, hacendosa y obediente)? És popular Wert quan destrueix l'educació, sostraient-li subvencions necessàries? És popular el PP quan privatitza hospitals públics per a enriquir, més encara, els rics compradors, quan augmenta el preu dels medicaments amb el "repago", i mata, de fet, els malalts pobres que no poden accedir als hospitals privats ni repagar els medicaments?

Per ventura algun partit designat populista pel PP agita banderes de por? És que la democràcia consisteix a acceptar amb conformitat les desgràcies que, mercès al PP, cauen sobre ells?

No serà més raonable pensar que la causa de la por ciutadana esmentada per Cospedal, és el PP? Que la causa de la possible rebel·lia és el PP (quan promulga lleis que ens condemnen a la misèria)? La "concòrdia", contra la qual es rebel·len, segons ella, els partits marcats amb la taca populista és, si llegim el diccionari de la llengua catalana: "Estat d'harmonia que resulta de l'acord dels sentiments, de les idees, etc, entre dues persones o més". Com pot haver harmonia i acord de sentiments entre l'extorsionador i la víctima? Poden tenir les mateixes idees?


He de manifestar que les expressions de la senyora de Cospedal em semblen, en aquesta ocasió, una prova inapel·lable del seu populisme. Ho sento, perquè algunes vegades no se sap bé el que diu, però ara està clar, si més no, per a mi.