La ideologia i "El País"

                                                  Entrada anterior: "Les últimes canonitzacions: un conflicte celestial"

Lluny de mi la funesta mania de pensar honestament

Antonio Caño, nou director de "El País", ens va comunicar el 5 de maig quin serà el principi que ha de regir les futures actuacions d'aquest diari: “Haremos la información en interés del lector, no de una ideología”.

Jo em pregunte: Hi ha alguna persona, lector o no, sense ideologia? Hi ha interessos dels lectors al marge de tota ideologia? No és una cosa evident que la ideologia determina els interessos i viceversa: que els interessos determinen la ideologia? Allò que imagine a partir de la declaració citada és que "El País" informarà d'acord amb les ideologies dels lectors. En altres paraules, que la ideologia d'aquest diari, lluny de no existir, podria ser una molt concreta: incrementar la rendibilitat del rotatiu adaptant-se, com un camaleó, a la ideologia de no tenir ètica, als interessos dels lectors, siguen quins siguen els lectors, actuals o possibles (de dretes, d'esquerres o de centre, rics o rics) i siguen quins siguen els seus interessos. Dirà segurament allò que puga augmentar la tirada, sense escrúpols de cap classe, perquè hom suposa que el diari no tindrà ideologia ("haremos la información en interés del lector, no de una ideologia"). Tindrà, doncs, si ho he comprès, la ideologia que en cada cas s'acomodarà millor a l'increment dels lectors i del interessos del capital i del sistema econòmic en què es recolze.

No debades aquest senyor ha sigut corresponsal en els EUA neoliberals. L'única ideologia del neoliberalisme és la llibertat obligada d'incrementar els beneficis, sense altres límits ideològics, ni ètics ni polítics. L'ètica és redueix al negoci; la moral,  al guany; la decència, a la riquesa; la legalitat, al benefici. El negoci respecta l'ètica, quan l'ètica és rendible, quan l'ètica augmenta el negoci. Es tracta d'una ideologia aparentment versàtil, perquè canvia com el penell, segons el vent dels negocis, però realment fixa i immutable en busca dels seus interessos. Per a aquesta ideologia no hi ha drets humans, si no són rendibles, no hi ha humanisme, si no aporta beneficis, no hi ha compassió, si disminueix els ingressos, no hi ha sentiments que comporten sacrificis econòmics.

Però si alguna vegada els drets humans, l'humanisme, la compassió i un poc de sacrifici econòmic produeixen beneficis, "El País" hipòcritament els defendrà, d'acord amb allò que sembla dir el senyor Caño. Imagine que la ideologia implícita en la frase d'aquest senyor és la ideologia pròpia d'un mecanisme inhumà, insensible, propi d'un cervell predominantment reptilià (no sent emocions i és capaç de cometre les majors atrocitats), com és el cervell neoliberal pur, com és el cervell dels que regeixen l'economia global o el cervell dels que maquinen l'economia bancària o el d'aquells que amaguen els diners en paradisos fiscals o, en fi, el d'aquella empresària que proposa rebaixar el salari mínim als que no tenen estudis. Serà possible que en benefici d'aquests cervells existisca la redacció d'un diari sense ideologia, com podria ser "El País" (en el supòsit, és clar, que jo no haja interpretat mal la frase del director)?

Si el vell Ciceró alçara el cap 22 segles desprès, pensaria que la humanitat no millora, i possiblement diria, recordant la primera catilinària ("In Catilinam oratio prima"): "Encara, encara, oh deus immortals? Encara hem de viure entre una gentola com aquesta? Els 22 segles transcorreguts no han servit per a res? L'ésser humà continua essent tan poc de fiar? Oh déus immortals, porteu-me corrents altra volta a la fossa!"