divendres, 8 de febrer del 2013

Pardalets i pardalots

                              Entrada anterior: A propòsit d'AFEI, una associació humanitària




Heu aquí una garsa

La corrupció té remei? No ho sé. Cal reconèixer, nogensmenys, que una certa corrupció és connatural a l'ésser humà. Encara que només fos la corrupció física de les defecacions. Hi ha excrements humans, perquè els humans mengen i beuen. I la cerca de menja i de beguda sovint genera corrupció moral.  La cerca d'aliments esdevé cerca de delikatessen, que deriva en cerca de riqueses que proporcionen abundància, comoditats, prestigi, etc. Així, doncs, la necessitat primària d'aliments, vestit, sostre i calor pot degenerar en corrupció moral. 

Hi ha humans que conviuen amb la merda sense cap problema. És possible que la corrupció d'aquesta contamine la moral alguna vegada. No ho sé. Però si sé (i ho sap qualsevol lector de Freud) que l'obsessió per la netedat i neteja corporal sol provenir d'un complexe de brutícia moral. Pot ser-ne un símptoma l'obsessió en el PP de perseguir l'avortament i les bodes gai, l'obsessió d'assistir a processons i d'enriquir a l'Església. Potser té mala consciència i pretén netejar-la amb accions de beateria secundària. Portar mantellina en les processons no li alliberarà a Dolores de Cospedal la mala consciència dels sobres que ha rebut, dels diversos sous que cobra i de les retallades socials ordenades per ella mateixa i pel seu partit al poder. Imagine que aquesta senyora es purifica amb els resos, les jaculatòries, i no sé si també amb la deixuplina i els sacrificis imposats al poble pla, com aquell frare que amb les deixuplines colpejava el matalaf, mentre ell xisclava llastimosament. També podríem pensar que tots aquests actes purificadors o de desgreuge davant déu són en realitat una forma de manipular el cervell dels electors i fer-los creure el que no és. Per què, si no, aquell frare colpejava el matalaf xisclant llastimosament?


Podríem també fer esment (per si aconseguim il·luminar més el cervell d'algun lector) que hi ha un tipus humà força semblant a certes garses ("urracas" s'anomenen en castellà) que roben i amuntonen més menjar del necessari i objectes variats que no tenen utilitat immediata, fins i tot, joies  o andròmines brillants, i els guarden en llocs secrets. Aquests tipus humans ens robarien al poble pla sous, drets, medecines, metges, salut, etc. i ho guardarien tot en llocs secrets anomenats paradisos fiscals. La qual cosa els produiria un sentiment pregon de corrupció moral, a no ser que foren com aquells humans que conviuen a gust amb muntanyes del fem defecat. El tipus humà a qui correspon millor aquesta insensibilitat a la corrupció el trobaríem més aviat entre el món empresarial, el banquer i el financer, les vertaderes garses corruptores de les altres garses, els polítics (els corruptes, és clar, que no són tots).


Hi ha encara una idea lluminosa que se m'acudeix. I és que tal volta aquesta característica avícola podria ser prou típica del poble espanyol, gràcies a la qual des de la transició s'hauria confeccionat un conjunt de lleis ecològiques per a garantir la vida i comportament habitual de les garses en aquest nínxol ecològic preferit. Per això seria tan fàcil robar i guardar el resultat dels robatoris en llocs misteriosos (com els paradisos fiscals). A més de les lleis hi hauria una tradició ecològica ben assimilada per polítics, jutges, policies, eclesiàstics, etc., però sobre tot per banquers, empresaris i inversors financers, que garantiria la supervivència d'aquest tipus de ciutadans garses. No oblidem que els banquers (els amos, és clar), els empresaris i els inversors financers són les garses principals els pardalots garses, que generen pardalets garses (els polítics-garses i el poble-garsa). Però el problema principal el tenim en el sistema capitalista neoliberal. Aquest, des d'algun temps, té l'objectiu de convertir tot el planeta en nínxol ecològic de les garses. Un dels primers intents estem vivint-lo ara. És la crisi. La qual no és altra cosa que haver-nos pispat, de la nit al matí, com fan les autèntiques garses, els recursos amb què comptàvem.



La plaga de garses no acabarà
tan fàcilment, perquè disposa
de nombrosos còmplices

Perdoneu-me una consideració final. Els polítics, alguns, són corruptes, es clar, també una part del poble, però la corrupció d'uns i altres és secundària (pardalets garses). L'orígen de la corrupció està en el capital, en els amos del capital. El capital compra, mentre que el polític i el poble, enlluernats, es venen. El capital vol rendibilitat i multiplicació de beneficis. No respecta cap altre valor.  Per a assolir això, compra el polític i el que siga, que es converteixen en criats, fàmuls, lacais, servents (Draghi, Monti, Merkel, Rajoy, de Guindos, Montoro, jutges, Fabra, Blasco, etc., etc., etc.). L'amo del capital és l'amo del món (o vol ser-ho). Aquest és el perillós, el pardalot garsa. En ell està l'origen de l'epidèmia que possiblement acabarà amb nosaltres. La solució, doncs, no està en que ens governen els amos del capital (com va passar en Itàlia amb Berlusconi i ara amb la gestió europea de la crisi), sinó en el control democràtic, que no tenim (i axí ens va), dels amos del capital. El control autènticament democràtic podria alliberar-nos dels pardalots i dels pardalets garsa, l'única regeneració possible. Prou diferent de la que proposa Aguirre, la Cólera de Dios (¿defecación infinita, corrupción interminable?). 


La Trilateral


"Ves-te'n a fer la ma i deixam en pau!"